Fa 4 anys que sóc doctor en física i 10 que em dedico a la ciència.
Ja des dels meus inicis com a científic, 6 anys a Catalunya, no recordo haver-me comunicat en la meva llengua materna, el català, amb els meus iguals (perdoneu l’anglicisme). Els meus coneixements d’anglès, adquirits durant les meves estades de joventut a Anglaterra, em van ajudar a posicionar-me ràpidament en el meu lloc de treball. No només entre els meus companys, estrangers o no, sinó també amb col·laboradors d’altres països. Aquesta alta activitat científica internacional, canalitzada per la llengua, em va permetre donar-me a conèixer de forma que no em va ser gens difícil trobar feina un cop vaig doctorar-me. De fet, em va ser difícil escollir a on anar i per això he realitzat estades a diferents països europeus.
És per aquest motiu que durant aquests últims 4 anys, he viscut un anar i venir: Itàlia, Alemanya, Anglaterra i finalment Catalunya. A l’estranger, fós on fós, a la feina només es parlava l’anglès. És a dir, que estant o no estant a Catalunya, per mi l’anglès ha estat una eina de treball tan bàsica com sumar.
Per concloure, esmentar que no només l’anglès après m’ha estat útil.
També vull destacar que la independència i el coneixement de idiosincràsies diferents a la nostra durant les esmentades estades a l’estranger, m’ha ajudat a no necessitar pràcticament adaptació en les meves successives emigracions. Molt rellevant quan la necessitat de productivitat apreta i el temps és limitat.
Si voleu conèixer part de la meva activitat no dubteu a visitar:
Web: www.sites.google.com/site/ifinawebsite
Blog: https://plus.google.com/+IgnasiFinaMart%C3%ADnez
Twitter: www.twitter.com/ignasifina
